Christine de Pisan

Christine de Pisan
1364-1431
Francavaf suterotik

Christine de Pisan ( okon Christine de Pizan ok Cristina da Pizzano ) tir tana riafa ayikya ke francavaf mialukugalaf suteroteem. Dere tir tela taneafa ayikya askiyisa va suterotgriva ton exava, batdume gan malyopasikeem ke XIX-eafa decemda bokson di zo krupteyer. Golde inyon suterot is jontika mivizvafa odiaxaca, inafa perzapafa kruldesuca is suterotafa klepa zo grupecked.

Xantik mal Pisano, poke Bologna, Christine de Pisan bak 1368 va Franca artlakir, lize Tommaso di Benvenuto da Pizzano gadikye, kocadiepileropaf laxasik koe Bologna kotla, wetce selaropik is kocadiepileropik van aboyikeem ke Charles V gazik zo rozer. Iste gazaboyikeem rumeugalur. Moni 1379 va Etienne Castel gazaf tegivsutesik isu suteptik kurer.

Moi awalkera ke Charles V, volfakafa rekola tozuwer : va kurenik ( 1389 ) az gadikye ( 1390 ) drasuyur, acum di zavzayar antaf tolsanalubdaf enide va yasa dem baroy nazbeik is gadikya is nutikya viunsuyur. Batsugawalkrekolon va tana kotgrupafa wikluba bunyer, va wikluba muxasa va inafa kotafa antuca isu olyastewereem.

Kiewegavangiyinon is kojizanon, ta motidara va ugaf is erbaf zvakeem, gorar da suterotuson toz erbawar. Malion va vayara is sutelara ve blirektuyur. Koe selt lize ayikya bolkon zo krilayar ise lize ayikyeeem va koti seltafi is arayafi is gaderopafi roti, debalazornara ke bata jotafa nyobrikya, antafa koe volvo, tiyir volfakafa. Soe ta balilikera gelbeson ko vayara potrasir, ise lente keveluca kan gevas suterotaf grabom va tavepera dem takreluca is bagaliuca zilir. Batkane va mafelara is karolara ke yon milugalikap ve rotolgalicuyur : ke Eustache Deschamps is Jean de Gerson. Va erbapomasik aneyar ise va Bourgogne dacik Jean de Berry gukoer. Di vanpir inaf nendanik ise puon va "Livre des faits et bonnes moeurs du sage roi Charles V" ( 1404 ) az pu Orléans dacik va "Livre de preudhommie" ( 1405-1406 ) di tarizar.

Iste aboyikeem ke Charles VI is Isabeau ke Bayerna ke danu di vanpir nendanik, inafa kobara va aultoves is gedraf warzeks ravaldus va fiuntanyaca nazbar : va vedaf ik ezlaf alkaf is yon gaderopaf taveraf suteks, va yon kotcavindaf nyabaf krent lize va ilkafe detce ruer, lize va intaf peztakeem isu mejereem konteraronjon divrozar.

Vanmiae inaf nyabaf ezleem bunyeyen wali 1389 is 1405 ( "Cent ballades" ; "Ballades de divers propos"; "Cent Ballades d'amant et de dame" ) nelkon zo namid telyona ezla lize tir antiluwats maletis nyobrilusok is ilkaf volkalaceem. Aryona dere tid dulapaf tuke aneyara va pendara va armor is sokuda, tuke inaf fraltaf watseem, tuke inaf lidaf tcilkeem.

Belcekapanon va sarefa gaderopafa blira, va wupe van patcta golde kevluca ke sersikeem abdipestaler ise ta nepalera va sersikeem is koedili "sayudar" : kan "Épître à Isabeau de Bavière" ( 1405 ) is "Lamentation sur les maux de la France" ( 1410 ). Viele wetce trakuropik gestir, pune va kot gruperind koilkar, rueson va gaderopafe ( "le Livre du corps de policie" 1404-1407 ) lidam lidafe ( "le Livre de Preudhommie" 1405-1406 ) lidam yone alkafe ( "les Sept Psaumes allégorisés" 1409-1410 ) detce. Va neva icde sayakopa ( "le Livre des faits d'armes et de chevalerie" 1410 ) dere di isker.

Soe, grupeafa pakava ke inaf grabom va rusagamaca me kotviele divvawar, va rusagaca maletisa va bolkarsafa grupelafa aneyara is porsafa griva tori xadolafa grupesuca. Tela inafa logijafa tanuskaca tir da kan inafa ayikyafa gropa va gorojuna lazava al askir. Tir yoltoe ayikyeem da va aboyaf okoldik vorcer, ise dum Gerson baton tsuneson va aryon "ayikevik" va "Roman de la Rose" is kleceem ke Jean de Meung lanyar, ise va fraltafa renara kontomon oxon lanyar, ise va dimara va nazbara tisa renarelduca waster.

Sagaf gu mialukugalafa prostewa, inaf suteroteem manton saver va purdafa bonja belcekana do jontika tula mal savsugalafa izva. "Le Livre du chemin de longue estude" ( 1402-1403 ) kan mon 6000 blok va klokerafa koyara ko patecta ke Proyuca is Ova pwader. "L'Advision de Cristine" ( 1405 ) tir purdanega lize va volkalaceem ke ugalafa Franca sutesik divrozar, kenon kostason va undera icde pilkafa volkaluca. Koe "Livre de Mutacion de Fortune" ( 1403 ) neva, Christine de Pisan pwader inde bali, askison da in vanpir sutesik, al ikrabetar. Pilkomason va fli va suterotik ise tison oklaf baton vayason, neke meviele drasur da kev volmalyaceem ke ayikyef selt va bagaliuca ke inafa ikra gorojur.

Jontik inaf suteks keskeon zo gobelid dum tel ke suterotik askiyis kan ayikyuca va gorojuna lazava ( "l'Épître au dieu d'Amours" 1399 ; "Épistres du Débat sur le Roman de la Rose" 1401-1402 ; "le Livre de la Cité des dames" 1404-1405 ). Bat krent va ugalafa yoromafa ayikyafimuca vinted. Ede, do Jean de Gerson va "Roman de la Rose" bokson dilfur, va yon savsugalaf suterot, i va tulon Ars amatoria ke Ovidius, dilfur. Milugalon is jontikviele, inaf suteroteem va ayikyeem ronjon gukoer : koe "l'Épître de la prison de la vie humaine" ( 1418 ), yovar da va gejakosugawalkayana gadikya isu kurenikya tolpozilir. Inafa viltera, enide bagaliuca ke ayikyeem zo krafiar, kali bocaf suteks ( "le Ditié de Jehanne D'Arc" 1429 ) lize va Jeanne d’Arc yarteson brudir, di exaksawer.

Kire tir tel taneaf tazukoyeyes va kioxafa kevotcera va abdimalyekseem solkatcas va ayikyeem, Christine de Pisan wetce abduef ayikyevik al fereon zo atoer. Inafa suterotafa voda wori me zo govulkur. Battan kali Tolnazbalarugal zo milaskiyir. Lekarolayanon bak kaikif rekoleem, inaf suteroteem bak tena ke XIX-eafa decemda gan malyopasikeem al zo dimkosmar. Christine de Pisan kali 1418 sutepeyer, viele ko xida buluyur, lanon ko xida ke Poissy ecey lize nazbeikya tir alkik. Bata bulura va tena ke suterotafa klepa tcalar aze ironokaf tandeem koe bata xida va kobrara ektur. Voxen, sol bulura lize bak 1418 moi narira va Paris gan Bourgogne pako al gelber, ta bunyera va toloy suteks koswan gan noelot ke Decemdageja ( "les Lamentations sur les maux de la guerre civile" ( 1420 ) ise "Dictié en l'honneur de la Pucelle", suteyen ta porara va Jeanne d’Arc ), milafa ayikyafa intotcuca isu sa di solimpad.

Groteem ke Christine de Pisan askir da in tir tan aliik ke Dimblirugal ; baton tabexon ve yordayar koe avatazukara ise ve tiyir tel lovaraf kaatoesik va francafa ormura.

The Dinner Party ( Ayikyafa jorestura ), sposafa ayikyevafa yambaxa ke Judy Chicago (1979)    The Dinner Party
   22 : Tigisa sposikya
 ( 2-e berk )
Christine de Pisan

Christine de Pisan

 Koblira  ±1364,
 Venezia, refa Italia
 Awalkera  ±1431,
 Poissy, Franca
 Vedeyot  Italia, Franca
 Ava  Francava
 Suterind  Ezlopa
  Suterot 
  • Cent Ballades (1399)
  • Epistre au Dieu d'amours (1399)
  • Le Debat de deux amants (1400)
  • Le Livre des trois jugements amoureux (1400)
  • Le Dit de Poissy (1400)
  • L'Epistre Othéa (1400)
  • Lettres sur le Roman de la Rose (1401)
  • Oraison Nostre Dame (1402)
  • Le Livre du Chemin de long estude (1402)
  • Dit de la Pastoure (1403)
  • Le Livre de la Mutacion de Fortune (1403)
  • Epistre a Eustache Morel (1404)
  • Le Livre des faits et bonnes meurs du sage roy Charles V (1404)
  • Le Livre du duc des vrais amans (1404)
  • Le Livre de la Cité des Dames (1405)
  • Le Livre des Trois Vertus okon Le Trésor de la Cité des Dames (1405)
  • Epistre a la Royne (1405)
  • Le Livre de l'advision Cristine (1405)
  • Le Livre de Prudence okon Le Livre de la prod'homie de l'homme (1405)
  • Le Livre du corps de policie (1407)
  • Le Livre des fais d'armes et de chevalerie (1410)
  • La Lamentacion sur les maux de la France (1410)
  • Le Livre de la Paix (1413)
  • L'Epistre sur la prison de la vie humaine (1418)
  • Les Heures de contemplacion sur la Passion de Nostre Seigneur (1420)
  • Dictié en l'honneur de la Pucelle okon Le Dictié de Jehanne d'Arc (1429)
  Tuveli icde Suteroteem