Federica Montseny Mañé

Federica Montseny Mañé
1905-1994
Espanaf arotievik isu ayikyevik

Federica Montseny Mañé ( kobl- ba 12/02/1905 koe Madrid koe Espana, aw- ba 14/01/1994 koe Toulouse koe Franca ) tiyir espanaf gruadik is arotievaf gaderopik. Bak Toleafe Espanafe Sokasane is wideytafa geja tiyir eldik wali 1936 is 1937.

Dere tiyir tegisa dene ayikyevaf nuyevaf Mujeres Libres grustaks.

Blirizva betara

Federica Montseny tir nazbeikya ke Joan Montseny ( ikayolt- Federico Urales ) i Carret is Teresa Mañé i Miravet ( ikayolt- Soledad Gustavo ), i ke catalanaf arotievik zabduyus va Reviste Blanca virda bak 1898.

Arotievagrosibafa sayudara betara

Federica dene nuyevafa anameda jotapon sayudar. Ba santevda va Horas TrágicasFolvaf bartiv ) taneaf berpotam suter. Kaliapon tir tegisa dene CNT grosiba. Do gadikye is gadikya va warzaf sutelasikeem ke La Revista Blanca dere paker, vox dere va Solidaridad Obrera is konakara virda dum La Novela Ideal is La Novela Libre : berpotam nuyevon galbedus lize uum dum kevsayakeva ik nuyafa renara ik kot zvak tikis va seltafa savera zo suled.

Bak 1930 va Germinal Esgleas arotievik yerumar. Sin va baroy nazbeik di bliad.

Artowara is kobara dene sokasanefe bowere betara

Bak 1936 va golafa neda ke CNT is Arotievafa Iberafa Galda paker, dokobason va bunera va doevaf arotievaf talpey. Radimi tuyera va artowara bak pereaksat ke 1936, Federica va lyumara va kevsokara ke Franco paker. Ba 04/11/1936 CNT grustaks va balemoya elda dene warzafe bowere taneatine gan Largo Caballero kevseotar : Juan Garcia Oliver den malyerot is Juan Peiro den raba is Juan Lopez Sanchez den kaza is dye Federica Montseny den galarienteem.

Kali alubeaksat ke 1937 viele arotievik va bowere bulud, Federica Montseny wetce eldik ke galarienteem va konak mwaf abdumimaks, nekev levlikera ke pulodikaf lok, atoer : redura va aveg emudes va jovleyen rumeik, is vertotara ta tunuyara va ayikya gu tresesa levetiruca, is seltafa kodoplekura va wandesik, is moekote tumwara va aptijura. Mekbat mwabdumimaks di zo fosar, golde tsunera ke cugar eldik is dace konak arotievaf andik dum Durruti.

Divblira betara

Teni artowara ko Franca va int gonodivblir. Do Geminal yerumanye va arotieva wan zober. Konakviele dere zo koflintar. Ba 21/10/1941 nazbeson, gan ardial ke Vichy vertuma zo soper nume koe Périgueux zo koflintar aze ko Limoges zo arburer. Azon jupekar da van Espana me zo divzurter. Dun zo anamsur neke va virda ke CNT wan gader ise va jontika laxa koe tamava paker.

Radimi tena ke francoeva, bak 1977 ko Espana djukudimpir lize mu CNT grustaks di wan sayudar.

Ba 14/01/1994, Federica Montseny koe Toulouse mulufter. Luke kevudara icde pakera va artowase bowere, tiyir volapa ke tamavaf arotievaf lizor.

Klita betara

Bat teliz tir pakaf kalkotavaks va teliz ke Anarcopedia internetxo

Dere rupec betara

Mujeres Libres

Suterot betara

  • La mujer, problema del hombre (1932)
  • Anselmo Lorenzo (1938)
  • Cien días de la vida de una mujer (1949)
  • El éxodo. Pasión y muerte de españoles en el exilio (1969)
  • Crónicas de la CNT (1974)
  • El anarquismo (1974)
  • El éxodo anarquista (1977)
  • Cuatro mujeres (1978)
  • Mis primeros cuarenta años (1987)

Vuestexeem betara

  • (es) Antonina Rodrigo et Pío Moa, Federica Montseny, Barcelone, Ediciones B, coll. « Cara & cruz » (no 12), 2003, 325 p. (ISBN 978-84-666-1277-7).
  • (es) Irene Lozano, Federica Montseny : una anarquista en el poder, Pozuelo de Alarcón (Madrid), Espasa, coll. « Espasa fórum », 2004, 430 p. (ISBN 978-84-670-1693-2).
  • (es) Mary Nash, Dos intelectuales anarquistas frente al problema de la mujer : Federica Montseny y Lucía Sánchez Saornil, Barcelone, Universitat de Barcelona, 1975 (OCLC 802657285)
  • (en) Mary Nash, Defying male civilization : women in the Spanish Civil War, Denver, Colo, Arden Press, coll. « Women and modern revolution series », 1995, 261 p. (ISBN 978-0-912869-15-5, 978-0-912-86916-2).

Federica Montseny Mañé

Federica Montseny Mañé

 Koblira  12/02/1905,
 Madrid, Espana
 Awalkera  14/01/1994,
 Toulouse, Franca
 Vedeyot  Espana
 Tegira  Arotievaf ayikyevik
  Bifa 
  Tuveli icde Izvopa 
  Tuveli icde Arotieva 
Joan Montseny (Federico Urales, 1864-1942), gadikye ke Federica Montseny
Teresa Mañé (Soledad Gustavo, 1865-1939), gadikya ke Federica Montseny
Mujeres Libres ~ espanafa arotievikya

Sara Berenguer LaosaConsuelo Berges RábagoMaría Bruguera PérezPepita Carpena-AmatMercedes Comaposada GuillénAnna DelsoMika Feldman de EtchebéhèreAntònia Fontanillas BorràsSoledad Kasilda Hernáez VargasLola Iturbe ArizcurenPaquita Jolis PuigConcha Liaño GilIsabel Mesa DelgadoFederica Montseny MañéAmparo Poch y GascónMaria Suceso Portales CasamarLlibertat Ródenas RodriguezLucía Sánchez Saornil