Joseph Vernet
1714-1789
Francaf lingesik

Joseph Vernet tir francaf lingesik isu zovdasik isu gretcasik.

Blirizva betara

Jotugal koe Avignon az mallakira ko Roma ( 1714-1734 ) betara

Joseph Vernet ( dye Claude Joseph Vernet ) ba 14/08/1714 koe Avignon koblir. Antoine Vernet gadikye tiyir zikesik va krabatuvel is diremuko is marovak. Sedme vertok ke Saint-Genest ke Avignon adlutaxo, Antoine Vernet is Marie-Thérèse Granier kurenikya va tevoy nazbeik malnazbayad. François tane berikye ke Joseph dere di tiyir patectoyaf is izvopaf lingesik.

Joseph mali jotugal va zovdara toz amker. Mali tevdafa klaa gruzovdackar aze moni anyustdafa klaa gadikye va lingakam is rigotc bundar. Stekeon, in pu Louis René Vialy ( 1680-1770 ) lingesik is zikesik zo odiar, i pu nik ke gadye irubas koe Aix-en-Provence. Bak 1731 ko Avignon dimlakir aze tuke Philippe Sauvan ( 1697-1792 ) lingesik wan raver.

Inafa kaliafa abduxoa va in vanmia jotaf abdiplekus yambik ke lizukafa anameda rundad. In mu oluikeem kobar ise Caumont biptik mu in kan paskalera is fukorlara ta koyara ko Roma maltegir liz Joseph bak 1734 artlakir. In va fiuntaf feliikeem ke Dimblirugal di govayar ise gu pulukafa yamba va int di gokoswar. Voxen i jotaf tol-sandaf yambik va patectoy is birafa nakila anton linger. Va kiewatca koe Roma ton to bat ord di trasir. Va san-lerdda koeon tiskir.

Ravera koe Roma is kaliafa kiewatca ( 1734-1753 ) betara

Koe re italiafu kelu, inaf feliik tir Adrien Manglard ( 1695-1760 ), i aptacik va patectoy is birafa nakila, dile pendas va toloy ord. Vernet gan bata lingeropa danupusa va Claude Lorrain icde afi zo brostackar. Bak 1735 ik 1738 gan yon strabik ke Avignon mbi jafar nume va konaka trutca pu sin stakser. Voxe icde intyona waltera, Vernet dile tir yambon mekiewaskaf. Fouque gertikye vajgeyene va enintera va jotaf yambik gan Caumont koe twa temer, lize va wakara do Vernet munester :

Karolasa twa icde Joseph Vernet

« Mali tandacku pu jin dun kalil da toloy centaure lingeks tid tenukeyen, ise va Divlankera ke Vesuvio dere dadil, to batcoba jugemena gan Caumont korik dye tir. Va batyona trutca pu jin taneon staksel numen va direfa staksera di vajulé [...] In abdiplekuyur da arti tolka va jin di keldaskir : neken arti alubda ok tevda va beta giva icdeon me gildeyé nume va koncoba mea pokoleyé, soe va Divlankera ke Vesuvio is biranakilafa trutcama volasa va zivotcara bas in al kazawá. Buresik zo vajgeyer da di kaliyir da va arak fure seotatá... »

(fr) « Vous me rebattez depuis six mois que les deux centaures sont finis, que vous avez aussi une éruption du Vésuve, c’est en particulier ce que M. de Caumont souhaite. Envoyez d’abord ces tableaux ou donnez-les-moi, et je me charge de les envoyer […] Il promit que dans deux jours il me donnerait satisfaction : il s’en passa cinq ou six sans que j’entendisse parler de lui, enfin, lorsque je n’en espérais plus rien, on m’apporta de sa part l’éruption du Vésuve et un petit tableau de marine représentant une tempête. Le porteur était chargé de dire qu’incessamment j’aurai le reste… » ~ Twa ke Fouque gertik.


Voxen duga ke kobara ke Vernet va jafasik vanimpar, i va taneon francaf az italiaf az tera englaf. Saint-Aignan dacik permik ke Franca koe Roma va baroya trutca ke Vernet bak 1739 ixam digir aze va baroya ara di jafar. Parker englik, fayik dene biratotervolia ke papik va blira ke lingesik zolonon yordatar. Vernet va inafa nazbeikya Virginia bak 1745 koe Roma kurer. Mali bata evla, englaf jafasik vanrustad. Va bata lingeropa koswana gan martig ke Claude Lorrain mafelapan koe Engla mivokon karolad. Dere to bak 1745 Vernet gan Gazaf Cultim ke Paris zo plier.

Vernet kurenikeem koe Roma kalkrulder. Francafa doda tir zolonafa is bewik ke Francaf Cultim ke Franca koe Roma tuvarad. Disukexa is gozara kan diremuko is tiskira koe tawaday is tsenkenye tid yone.

Joseph Vernet is Virginia Parker va balemoy nazbeik di malnazbad : Livio kobliso bak 1747, az Orazio kobliso bak 1750 vox velon di muluftes, az Carle ( 1758-1836 ), az Émilie ( 1760-1793 ).

Sposuca ke Vernet dun laumar. Inaf yolt koe kotrafa Europa fure zo gruper. Englik koyas koe Italia va tanoya ok konaka trutca inon sugdayana djudimbured, xollandik va inafa lingeropa dulaped, sverigaf oluik isu osteraf puon jafad, isen dace gazik ke Preussena va konak patectoyaf lingeks jafar.

Franca denon me divzawar. Acum wali 1749 is 1751 Marigny biptikye, i berik ke Pompadour weltikya, koe Italia jonvieler ise va balemoya trutca lumkirafa gu 135 × 75 cm- ika tol-san-decitoy livre talolk ( mon milvodon gu dro ke tanoyo diremuko voldo okol ) yolton gu gazik jafar. Mano dro ta yambaxa banugale tir ontinapafo. Isen dere worara ke Marigny di tir enekeon guntasa mu yambik.

Avlotcafa blira : yon molt ke francafo gazaxo ( 1753-1762 ) betara

Bak 1753, Joseph Vernet va Italia joke Franca bulur. Radimi tiskira koe Marseille, va Paris kolakir lize va jontik zolonaf korobik kakever. Ba 23/08/1753 vanpir bewik ke Gazaf Cultim va lingeropa is balumaropa.

Marigny biptik, re Jadif Gadesik va Kolneem ke Gazik, va tol-san-peroya trutca kaatoesa va « yon lolistaf molt ke gazaxo » yolton gu nafalik jafar. Kore in va san-aluboya trutca anton di linger, pune batcoba banugale tir rowokapa. Tire, lingesik va avlotcafa blirinda govanikatcuyur ise dizveteson va patectoy is gotutuson va bunes kiblareem moltmolton gokoyayar. Koe Marseille bokar aze ko Toulon lakir, kare savsuteyen zalorack. Bate stege soe me weyonad da ko Paris tori konak aksat dile dimlakir. Soe kotrafa yasa va in remi krimtafa koyara dositar.

Enk dem molt vol tir fumafa lingera, banugale megrupena. Seroyatason is stragatason va ukarura, lingesik ko kot molt lakir aze va trutca koe lingexo di skur. Pak ke gesta kle tir zolonafa, beka Marigny koe tweem do Vernet va zolonuca ke vekta al karaker :

Twa ke Marigny pu Joseph Vernet

« Loeke, va xialara ke Gazik me ilsetikel, i ke Gazik djumes da trutca va molt ke gazaxo tuwavon di kaatoed. Pestalecké da rinafa gesta maninde zo funer ; voxen tuke rinaf fitc, riwedara va milaskira is tela va gandura zo rokatanad : ixam al wazdel. »

(fr) « Surtout ne perdés pas de vue l’intention du Roy qui est de voir les ports du royaume représentés au naturel dans vos tableaux. Je sens bien que votre imagination se trouve par là gênée ; mais avec votre talent on peut réunir le mérite de l’imitation et celuy de l’invention : vous en avés donné des preuves. » ~ Twa ke Marigny pu Vernet.


Bata gazafa jafara va in mo nugevo rundar numen va jontika yasegafa jafara ke ontinaf francaf selt isu englaf mbi jafar, i va jafara di skuna bal intyona koyara koe winka.

Va molt ke Mediterranea BiraMarseille az Bandol az Toulon az Antibes az Sète ) taneon linger, az va balemoy ke Atlantika WelfaBayonne az Bordeaux az Rochefort az La Rochelle ). Voxe azon tulegawemer nume va enk dem molt jovler. Ko Paris bak pereaksat ke 1762 dimlakir.

Parisafa blira ( 1762-1789 ) betara

Delt va Joseph Vernet, gan Alexandre Roslin (1767)

Vernet is yasa koe Lupaxaxo ke Louvre berma. Louvre kolna jovleyena gan aboyikeem joke Versailles zo vredar, va cultimeem banugale vedgobeyer ise va vreda mu yon winugaf yambik dere zanudayar. Bata kerelera va berma bustapon zo askiyir nume va laumasa ligundera nekiyir. Vernet va 15-e vreda kereleyer isen vegungik tiyid Chardin koe 12-e is Greuze koe 16-e.

In va frugot ke Cultim va Lingeropa is Balumaropa tcoker. Tir darsik ke bontay ke Geoffrin weltikya aksateon gilemudesa va yambik. Rekodura ke lingesik tir kotrafa liote dam koe Italia. In va kaleynaxe is wenya ginobar. Koe Italia bak jotugal, Vernet tiyir nik ke Pergolese lexasik ( 1710-1736 ). Va dolpa sonter.

Soe Marigny va viltera va lingera va molteem tigis koe kaldafuyun zalor pu in kimbar. Lorient is Brest is Saint-Malo is Le Havre is Calais tid gracaf. Vernet tairdar numen dovialara zo exoner : in va tanoy molt ware anton lingeter. Va Dieppe narar ise va arak ke zalor deokar. Mali lerdeaksat ke 1763, ko Dieppe mallakir aze arti toloy aksat dimlakir. Trutca koe lingexo bak 1765 zo tenuker. Mali 1753 is 1765, Vernet va san-aluboya tawovopindafa trutca va yon moltap ke Franca al linger. Bat enk va tanafa belca koe Europa nope tageltuca ke kaatoera is gruuca ke redura tadler. Enk dem molt vanmia saneg ton gretcaks wimpanon doleyen ostik zo amuzeyer.

Mali 1765 Joseph Vernet va gestaf biraf patectoy kotote ektudar ise tir guon donaf. jafasik tid jontik koe Franca. Dace Diderot, mafelapasik va Vernet, va toloya trutca bak 1768 az 1769 jafar. Koe twa pu Vernet suter : « Ede kontan va trutcanya ke lan yambik djuseotar, pune va mecoba godirgar voxe opelon gokalir : va kona trutca mu jin skul, kiblason va rinafe gucese detce. » Bak 1769 va aluboya trutcapa gan Du Barry biptikya gelukik ke Louis XV mbi jafar.

Kali 1776 Vernet va jontik englaf dodelik patar voxen ban sin kaikion nugriawid. Voxen Vernet gan europaf oluikeem ( Nederlanda is Sveriga is Germana ikz- ) is dace nafalik ( gazik ke Polska, gindik ke Rossia ) wan mbi jafar.

Bak 1778 Vernet koe Swiza koyar aze bak 1785 do Carle nazbeye ko Avignon mallakir. Bal Bontay ke 1789, va konaka trutca seramon emudena ware divnedir. Kadimion ve akoler aze ba 03/12/1789 koe Paris mulufter.

Vernet prostelay betara

Tane nazbeikye ke Joseph Vernet, Antoine Charles Horace wetce Carle Vernet ( 1758-1836 ) vanpir sposaf lingesik. Tiyir tavembik ke gadikye is Nicolas Bernard Lépicié ( 1735-1784 ) izvalingesik. Aptacik va patectoyafa is okolafa lingeropa, va jontik okolaf delt va sersik is meldafa nakila oku tcabanesa di skuyur.

Carle Vernet va Catherine Moreau kureyer, i va nazbeik ke Jean-Michel Moreau lingesik ( 1741-1814 ). Sinafe nazbeikye Horace Vernet ( 1789-1863 ) dere vanpiyir lingesik, bourgon gu gadikye watson gu okolaf delt is meldafa nakila. Bak XIX-eafa decemda zo karolapayar.

Grabomeem betara

Grabomeem kagluyas va pulukeva gu warzapulukeva betara

Joseph Vernet va walvedeyafa kiewatca bak XVIII-eafa decemda gu norluca ta pulukevaf patectoy danur. Inaf buneks va felisa griva ke bane sare conyuton gu grabom ke Nicolas Poussin is Claude Lorrain dulzackad. Patectoy ke Vernet kle tid turietavan is tuezlan patectoy nelkon krimtaf larde gu tan logijaf lingesik va biranakila zo torigir.

Pintotafa kaatoera va kona krimtafa nakila volale tir inafa. Voxen in gu geltruca va int soe gokoswar enide kev trutca di remaykar ise di tucuisar. Vernet kan toloya bunesa gronaca lajuskur. Taneafa tir felilera va darkaf lum ke patectoy. Patectoy ke Vernet tid wirayap dem jadion toloya bareaca ke kelt koe ticak is tanoya bareaca ke bira ok domega koe titak.

Bat keltap, ixam kruldes koe konaka trutca ke Lorrain, oye welmapa keve stama is ilefa zidaconya bide kotafa trutca, va litesira va metenafa darka nekid.

Toleafa gronaca tir runda ta afi. Dimzilira va afi sotir jadifa adraca ke lingeropa voxe ton idjafa ra belikon benelafa dile awir. Vernet va kevafiz bas Lorrain beitur. Afi va trutca titustir. Awalt arte zida va buneks ke afizafa nakila sokoafir oken tael koe mielafa nakila milinde soyordar.

Tove kot dizvesik, toloya koredacapa ke kot patectoy ke Vernet kle tid darka is afi, dum koe pulukevaf patectoy. Voxen alkafa ik vundafa vola kotlize tigisa dene pulukevik gan gedrafa milsarefa tegiraca batlize zo ikarundad : kobara ok ela. Patectoy gotikiyis va izvafa lingeropa videteson va targuca bak XVII-eafa decemda, remi XVIII-eafa decemda va kotafa mivvexuca olgalicur, soe videteson va jugemera va rietavafa listuca ke pulukevikeem. Listuca koe molt ke Franca ton wiracka ik vegedura va keldapa ik bopelawera kene kona tiafea dere rotawir.

Lingeropa ke Joseph Vernet va katcalafa gluyaxa wal yona patectoyafa nakila ke francafa pulukeva is warzapulukeva toz vonewesa tici inafa blira batinde tadler.

Diderot is gestara vanmiao trutca ke Vernet betara

Bal Bontay ke 1767, Joseph Vernet va peroya trutca divnedir. Diderot tuseraman mali konaka tanda gan patectoy ke lingesik, ba bata katecta va krentap ton gestara koo yon patectoy ke Vernet sanelar. Gestasik do gertik dile wakar. Batse divokseks ke tana waka lize Diderot va xialara va rietavafa listuca ke lingesik muxanyar.

"Gestara" ke Diderot icde Vernet, 1767

«– Fonkon, ~ al kalí, ~ kas folil da gruf yambik va rundara va bat rujod dye banliz co nyugeyer ? Kas me folil da mu minaf iteem va warzaf azed exoner ; da va kaikefa darka isu vomefa dakter ; da va kelt vadimplekur ise va aryona bifa vabduplekur ? Vernet va koton batcoba co pestaleyer. Cugar lingesik, tuorikason va kelt gu rujod, va joara va tankomuca anton trakud. Vernet kuranir da inaf kelt tid nis is diolaf inde wit. – Kore kalil : Vernet, dun kalil, pune me vulteteson radim inafa ewava, va tuwava me bulutú. Beka man ayik tir lugodaf, pune me lorik.
– Dotrakú. Voxen ede va yambik al nobamayal, pune al co taveyer da bas tuwava va coba rinon mewina gruwil. Va yoncoba gobetana co trasitil ; maneke yamba va coba blokasa va belca is dasasa va keska co sular ; manote in va coba jontolasa va minafa vecara co vanplekur.
– Kle ekemon folil da Vernet lokiewon co gonaskir lodame co tir nustaf ksudasik ?
– Folí.
– Kle kalil, tokkane tulistatason co narter ?
– Me grupé, edeme co tí gijaf ezlopik isu lingesik loon dam in ; voxen ede Vernet va lokiewafa wira va tuwava pu rin co taveyer, pune mila ina co taveyer da va Vernet gruwickil. »

(fr) « - En bonne foi, lui dis-je, croyez-vous qu’un artiste intelligent eût pu se dispenser de placer ce nuage précisément où il est ? Ne voyez-vous pas qu’il établit pour nos yeux un nouveau plan ; qu’il annonce un espace en-deçà et au-delà ; qu’il recule le ciel, et qu’il fait avancer les autres objets ? Vernet aurait senti tout cela. Les autres, en obscurcissant leurs ciels de nuages, ne songent qu’à en rompre la monotonie. Vernet veut que les siens aient le mouvement et la magie que nous voyons.
- Vous avez beau dire Vernet, Vernet, je ne quitterai point la nature pour courir après son image. Quelque sublime que soit l’homme, ce n’est pas Dieu.
- D’accord ; mais si vous aviez un peu plus fréquenté l’artiste, il vous aurait peut-être appris à voir dans la nature ce que vous n’y voyez pas. Combien de choses vous y trouveriez à reprendre ; combien l’art en supprimerait qui gâte l’ensemble et nuisent à l’effet ; combien il en rapprocherait qui doublerait notre enchantement.
- Quoi sérieusement vous croyez que Vernet aurait mieux à faire que d’être le copiste rigoureux de cette scène ?
- Je le crois.
- Dites-moi donc comment il s’y prendrait pour l’embellir.
- Je l’ignore, et si je le savais je serais plus grand poète et plus grand peintre que lui ; mais si Vernet vous eût appris à mieux voir la nature, la nature, de son côté, vous eût appris à bien voir Vernet. » ~ Krent ke Diderot, 1767.


Wiks va yon molt ke Franca betara

Bak 1753 Marigny biptikye, berik ke Pompadour weltikya, tir Jadif Gadesik va Kolneem ke Gazik. Tuke bat play sanegaf jafareem va yambaxa pu nafalik rodrager. Finembon gan Louis XV, va enk dem trutcapa kaatoesa va « yon lolistaf molt ke gazaxo » pu Joseph Vernet jafar. Vernet wali 1753 is 1765 va lingera va san-aluboya, fuxe tol-san-balemoya taneon guzekayana, di jupekar. Bata trutca lumkiraf gu 2.63 m- × 1.65 m- va molt ke Marseille (2) is Bandol is Toulon is Antibes is Sète is Bordeaux (2) is Bayonne (2) is La Rochelle is Rochefort is Dieppe kaatoed.

Trutca va yon molt ke Franca koe Bontay ke Gazaf Cultim va Lingeropa is Balumaropa zo divnediyid ise kiewatcuyud. Ton gretcaks zo kawarzeyed.

Aryon patectoy betara

Sin va mempera ke francafa pulukeva kotote did, dem ezlaf lum ape niedas va darepestakeva. Yamba ke XVIII-eafa decemda va olkik kosmar, i va olkik dem kontera kan loa nuyuca romuxawed. Valey bat ezlaf lum, Vernet va arapeniwera ke mil patectoy kare saz ( muta ok zivotc ) ok vielki ( miel is afiz, riel is siel ) djukavayar. Geltreva is liteva va batyona arapeniwera suvepeted.

Dere rupel betara

Wiks va yon molt ke Franca

Vuestexa betara

  • (fr) Virginie Alliot-Duchêne is Marie-Pierre Demarcq is Annie Madet-Vache is Denis-Michel Boëll, Joseph Vernet (1714-1789) : Les vues des ports de France, Musée national de la Marine, 2012, ISBN 978-2901421450.
  • (fr) Michel Vergé-Franceschi, Dictionnaire d'Histoire maritime, éd. Robert Laffont, coll. Bouquins, 2002
  • (fr) Léon Lagrange, Joseph Vernet et la peinture au XVIIIe siècle, Paris, 1864, Rupera.
  • (fr) Florence Ingersoll-Smouse, Joseph Vernet, Peintre de marine, Étude critique et catalogue raisonné…, Paris, 1926
  • (fr) Les vues des ports de France, Paris : Musée national de la Marine, 2003.
  • (fr) Joseph Vernet 1714-1789, exposition, Paris, Musée de la Marine, 1976-1977.
  • (en) François Bellec, The Oxford Encyclopedia of Maritime History, ISBN 9780195130751, 9780195307405, Rupera

Joseph Vernet

Joseph Vernet

 Koblira  14/08/1714,
 Avignon, Franca
 Awalkera  03/12/1789,
 Paris, Franca
 Vedeyot  Franca
 Eba  Lingeropa
 Serna  Pulukeva, Warzapulukeva
  Grabom 
  Tuveli icde Lingeropa 
Toleaf wiks va Bordeaux, male Trompette folk (1754)
Bopelawera (1759)
Domegaf lingeks (1771)
Biraf lingeks, titawaltara (1772)
Krimta ke Mediterranea, dem onasik is tota (1773)
Bopelawera
Narda poke Tivoli